Sao Luis

Després de l’experiència als Lençois vam tornar a la realitat a l’arribar a Sao Luis, la capital de l’estat de Maranhao. Sao Luis és una ciutat amb fama de ser perillosa i poc acollidora, però conté un dels cascs antics d’estil colonial més ben conservats d’Amèrica Llatina. Arribats al centre de la ciutat, vam anar a la pousada que havíem reservat i ens recomanava la guia, la “Pousada Internacional”. Ens estalviem gaires comentaris al respecte, però el cert és que la Pousada “Arco Iris” de Natal li treia 1000 voltes. Només veure que cobraven tarifes per hores i que l’habitació que ens havien reservat encara tenia els llençols ben rebregats, ja en vam tenir prou. Per sort, ben a prop vam trobar el “Lord”, un hotel una mica tronat dels anys 60, prou net i amb uns preus encara raonables.

Ben arribats a Sao Luis vam conèixer un noi brasiler, en Leonardo, que ens va explicar la por que va passar el diumenge, quan era l’únic turista circulant pel barri antic de Sao Luis. Aquests barris solen buidar-se algunes nits entre setmana i els diumenges, de manera que, quan tots els comerços tanquen, només hi queden -per dir-ho finament- passavolants. A nosaltres, sobretot ens va impressionar veure algunes persones que demanaven pel carrer en estat esquelètic o amb la cara plena de talls. D’altra banda, en Leonardo ens va explicar com la història recent del Brasil és una història plena de violència: el seu avi blanc era un terratinent que matava qualsevol que li envaïa les parcel•les i va morir assassinat per venjança d’un amic de les seves víctimes. L’altre avi –negre– era una mica faldiller, raó per la qual algun marit ofès el va disparar al coll i es va quedar de ben jove sense veu. Encara avui, moltes famílies conserven una pistola a casa, una de les principals causes per les que actualment el Brasil és el país del món amb més morts per arma de foc.

Tornant amb la descripció de Sao Luis, dir que el seu casc antic s’estructura al voltant d’un mercat de forma hexagonal i està replet d’edificis colonials d’estil portuguès amb els típics “azuleijos” que decoren les façanes i protegeixen les cases de les pluges i la calor. Aquest barri va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1997 però, malauradament, encara queden molts edificis per restaurar i altres en molt mal estat de conservació (de fet, la UNESCO ha amaneçat amb retirar la declaració si la ciutat no s'esforca més amb les restauracions). Tot i això, no es pot negar que aquest aire decadent confereix un encant especial al lloc.

Finalment, aquests dies hem aprofitat per prendre molts sucs de maracujà (mmm.. boníssims!) i per anar al cinema als vespres, ja que el Banco do Brasil oferia sessions de cinema gratuïtes de les 10 millors pel•lícules de l’any. Per les nits hem gaudit dels locals de reggae, la música més popular del Maranhao.

I bé, com ja sabeu, Sao Luis és la destinació final del nostre viatge pel nord-est del Brasil. Realment, els més de 3.000 km de viatge han valgut molt i molt la pena. Esperem que us hagi agradat el que hem explicat i hàgim estat capaços de transmetre una mica les nostres vivències. Tant de bó us serveixi per en un futur anar a visitar aquestes contrades. A partir d’ara la nostra casa serà Porto Alegre, la capital de Rio Grande do Sul, un Estat que promet no tenir res a veure amb el que hem vist aquí al nord-est. Des d’allà prometem mantenir-vos al corrent de la nostra experiència i explicar-vos més coses sobre Brasil, aquest país tan sorprenent i fantàstic.