Lençois Maranhenses

Ha estat un somni o és veritat? Aquesta és la sensació que ens ha deixat la visita al Parc Nacional dels Lençois Maranhenses.

Lençois Maranhenses és un parc nacional situat en el desert de dunes que hi ha al nord-est del Brasil. La gran peculiaritat d’aquest parc rau en el fet que enmig de les dunes es formen milers de llacs d’aigua dolça (es calcula que actualment n'hi ha uns 20.000). El contrast entre desert i tal quantitat d'aigua és tot un espectacle: el paisatge és tan sorprenent que dóna la sensació d'haver anat a parar a un altre planeta o de viure un somni. Els brasilers han trobat un altre símil potser més realista: el nom dels Lençois es deu al fet que el paisatge de dunes amb les llacunes recorda a la imatge d’un llençol submergit a l’aigua.

En el trajecte de Jericoacoara als Lençois, vam conèixer una parella de francesos, la Victoire i l'Olivier. Afortunadament, ells tenien molt clar que volien passar un dia complet al parc i nosaltres vam poder afegir-nos al seu pla i així compartir les despeses. Així doncs, tots quatre vam fer una excursió completa d'unes 8 hores fent parades a les famoses lagoa Azul, Esmeralda, do Peixe i da Lua, entre moltes altres.

Les llacunes es formen amb les pluges que cauen en aquesta part del Brasil durant l’estació humida. Degut a l’acumulació de grans quantitats d’aigua a les capes freàtiques, l’aigua de la pluja queda estancada a la part baixa de les dunes, formant llacunes i llacs durant bona part de l’any. Perquè us en feu una idea, les dunes tenen entre 30 i 40 metres d’alçada i les llacunes poden mesurar entre 3 i 4 metres de profunditat. Ara a l’agost és de les millors èpoques per visitar els Lençois, ja que just ha acabat la temporada de pluges i moltes llacunes encara estan ben plenes, mentre que d’altres ja s’estan assecant i presenten un color més marronós que fa un contrast molt bonic (no hi ha dues llacunes iguals). D’altra banda, en els llacs hi creixen peixos i tortugues d’aigua dolça (també sovintegen algunes gavines que -amb la seva hospitalitat habitual- ataquen els forasters que es passegen a prop de les seves cries).

Així doncs, vam passar el dia caminant per les dunes, travessant llacunes i refrescant-nos en els llacs més importants. L'aigua d’aquests era tan neta i fresca, que et podies permetre el luxe de beure l'aigua en la qual t'estaves banyant. Finalment, vam acabar el dia de la millor manera, contemplant la posta de sol des d'una de les dunes més altes.

Marxem d’aquest lloc, però sabem que hi tornarem. Resulta que enmig del parc dels Lençois, a uns dos dies a peu de la principal localitat (Barreirinhas), hi ha un petit oasis on viu una comunitat indígena que no fou descoberta fins els anys 80. Fins llavors, van viure completament aïllats del món exterior, subsistint bàsicament de la pesca. Actualment encara hi viuen unes 60 famílies que mantenen el seu aïllament i la mateixa forma de vida. Tot i això, és possible emprendre una ruta a peu cap al seu poblat i fer-hi nit un parell de dies, un viatge que pot ser l’excusa ideal per a fer una nova visita a aquests paratges tan aviat com ens sigui possible.