Dèiem a l'anterior post que Brasil no ha viscut mai cap Revolució. Doncs bé, no és del tot cert, ja que com a quasi tot arreu aquí hi ha hagut alguna -tímida- revolució liberal. Ara bé, el que pocs saben és que també hi han hagut guerres de secessió i, d'aquestes, el majors protagonistes n'han estat els "gauchos" de Rio Grande do Sul. Precisament ahir dia 20 de setembre celebraven la Diada "Farroupilha". I el que ens ha sorprès més és que, com nosaltres els catalans a l'11 de setembre, es commemora la derrota d'una guerra que buscava la secessió de l'Imperi del Brasil (des del 1836 fins el 1845, Rio Grande va ser una República independent de la resta del país).
Profunditzarem més sobre la identitat gaucha en propers posts. De moment però, us podem confirmar que la gran majoria de persones que hem conegut són defensors acèrrims d'aquesta identitat, n'estan molt orgullosos. El sentiment de pertinença a aquest territori és molt fort, quasi tant com el sentiment que els separa de la resta del Brasil (sovint es diu que Brasil camina cap a una banda i Rio Grande do Sul cap a una altra). A tall d'anècdota, si a un gaucho li preguntes per la samba o el carnaval de Rio és com si a un català li demanes per anar a veure sevillanes o assistir a la setmana santa a Andalusia... Si els preguntes què en pensen de l'elogiada candidatura de Rio per ser la seu dels jocs olímpics del 2016, molts et respondran que prefereixen que guanyi qualsevol altra ciutat del món abans que haver de pagar ells per totes les despeses.
Tornem amb la crònica de la celebració de la Diada Farroupilha. Atès que aquest any ens havíem quedat sense 11 de setembre, vam decidir participar activament d'aquesta festa. Per això, vam anar al Campament Farroupilha a Porto Alegre on, des de fa un mes, gauchos vinguts de tot l'Estat acampen, preparen "churrascos" i recuperen tradicions. Així doncs, des de la capital mundial de la democràcia participativa, vam tenir l'oportunitat d'observar desfilades, assistir a curses de cavalls, tastar "chimarrao" i provar unes magnífiques "costelas". Va ser un esdeveniment d'allò més festiu i això ens fa pensar que, vista la controvèrsia d'enguany i el poc entusiasme amb què una part dels catalans viuen la nostra Diada, potser nosaltres també en podríem adoptar algunes idees... Què us semblaria una Diada acampats a Barcelona, menjant pà amb tomàquet i butifarra, tot bebent un bon cremat i acompanyat d'un bon referèndum?
Profunditzarem més sobre la identitat gaucha en propers posts. De moment però, us podem confirmar que la gran majoria de persones que hem conegut són defensors acèrrims d'aquesta identitat, n'estan molt orgullosos. El sentiment de pertinença a aquest territori és molt fort, quasi tant com el sentiment que els separa de la resta del Brasil (sovint es diu que Brasil camina cap a una banda i Rio Grande do Sul cap a una altra). A tall d'anècdota, si a un gaucho li preguntes per la samba o el carnaval de Rio és com si a un català li demanes per anar a veure sevillanes o assistir a la setmana santa a Andalusia... Si els preguntes què en pensen de l'elogiada candidatura de Rio per ser la seu dels jocs olímpics del 2016, molts et respondran que prefereixen que guanyi qualsevol altra ciutat del món abans que haver de pagar ells per totes les despeses.
Tornem amb la crònica de la celebració de la Diada Farroupilha. Atès que aquest any ens havíem quedat sense 11 de setembre, vam decidir participar activament d'aquesta festa. Per això, vam anar al Campament Farroupilha a Porto Alegre on, des de fa un mes, gauchos vinguts de tot l'Estat acampen, preparen "churrascos" i recuperen tradicions. Així doncs, des de la capital mundial de la democràcia participativa, vam tenir l'oportunitat d'observar desfilades, assistir a curses de cavalls, tastar "chimarrao" i provar unes magnífiques "costelas". Va ser un esdeveniment d'allò més festiu i això ens fa pensar que, vista la controvèrsia d'enguany i el poc entusiasme amb què una part dels catalans viuen la nostra Diada, potser nosaltres també en podríem adoptar algunes idees... Què us semblaria una Diada acampats a Barcelona, menjant pà amb tomàquet i butifarra, tot bebent un bon cremat i acompanyat d'un bon referèndum?
