Recife i Olinda

Per por que ens sortissin plumes, al cap de 2 dies vam decidir abandonar Porto de Galinhas. La nova destinació han estat les ciutats de Recife i Olinda. De Recife en sabíem poca cosa més que era la ciutat natal d'en Rivaldo. Tots els brasilenys que es volen fer els simpàtics amb nosaltres per demanar-nos alguna cosa, curiosament es diuen Rivaldo tan bon punt els diem que som de Barcelona. D'Olinda sabíem que era una antiga ciutat colonial, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

El primer dia ens vam instal.lar a un alberg molt xulo i alegre a Olinda. Tot i això, vam anar directes a visitar Recife, que està només a 6 km, ja que ens havien dit que hi havia una festa afro que no ens podíem perdre. Vam visitar la ciutat a correcuita, abans que se'ns fes fosc. Varem poder comprovar com encara conserva alguns edificis colonials i que és una ciutat molt, molt autèntica. Tan autèntica, que és la població amb l'índex de criminalitat més alt del Brasil. Certament l'ambient era peculiar...

Vam començar la nit en una terrassa a la fresca, on es recitaven poemes sobre la ciutat: pistoles, assassinats, guerres, racisme, revolucions, etc. Tot seguit, vam agafar un taxi, ja que la zona per on paràvem havia quedat deserta. Al taxi se'l sentia des de dues illes de distància, ja que portava música patxanga a tot drap. En Pau se'l va trobar amb el cap cot i les cames fora del cotxe, i ja va notar algun símptome sospitós, però va pensar que prescindir d'aquell taxi podria comportar que l'endemà el trobessin a l'abocador de Recife amb calçotets. Efectivament, el taxista portava una bona turca a sobre... Amb 5 minuts ens vam saltar 10 semàfors en vermell i per poc no ens mengem 2 autocars i ens emportem un motorista. No sabiem si saltar del cotxe o prendre'ns-ho com un videojoc. Afortunadament, vam escollir la segona opció i ens ho vam passar d'allò més bé. Per acabar la nit, la famosa festa anomenada terça negra, un ritual que segueixen els descendents dels esclaus des de fa segles. El públic era d'allò més heterogeni: grups de joves fent capoeira i unes piruetes impressionants, algun guiri despistat com nosaltres i tristament bastants adolescents esnifant cola al nostre davant.

Pel que fa a Olinda, antiga capital dels terratinents de la canya de sucre, hem de dir que és una ciutat preciosa. Té un centre històric molt gran i perfectament conservat, amb totes les casetes pintades de colors molt vius. La ciutat està plena de tallers d'artistes i mercats d'artesans i alberga un dels carnestoltes més impressionants del Brasil. Vam gaudir del dia passejant pels seus carrerons i per la nit vam assistir a un magnífic espectacle de "forró" (fo-hoh), una dansa típica de la zona, amb uns ritmes molt africans.