Algunes pel·lícules que us recomanem sobre Brasil.
- The Mission (Roland Joffé, 1986)
- Central do Brasil (Walter Salles, 1998)
- Cidade de Deus (Fernando Meirelles, 2002)
- Ônibus 174 (José Padilha, 2002)
- Carandiru (Héctor Babenco, 2003)
- Tropa de Élite (José Padilha, 2007)
PD: Anirem actualitzant aquest post conforme n'anem veient!
22.11.09
21.11.09
Què és Catalunya?
Molt sovint quan estàs a l'estranger et trobes amb la necessitat d'explicar què és Catalunya. Afortunadament, per no haver de repetir-nos constantment, hem trobat un vídeo que ho relata prou bé...
Porto Alegre (II)
El Mercado Público
La prefeitura
La Plaça de la Catedral
La Igreja Nossa Sra das Dores
Els Cais do Porto
El riu Guaiba
La Bienal d'art (molt) contemporani
La Casa de Cultura Mario Quintana (antic Hotel Majestic)
La Usina do Gasómetro
El Parc Farroupilha
El Brique da Redençao (els encants)
La Fira del Llibre (la més important de tot Amèrica Llatina)
Els carrers florits
I la Platja d'Ipanema!
Porto Alegre (I)
Algunes imatges de la ciutat on vivim!
Porto Alegre é Demais
Isabela Fogaça
Composição: José Fogaça
Porto Alegre é que tem
Um jeito legal
É lá que as gurias etc... e tal
Nas manhãs de domingo
Esperando o Gre-Nal
Passear pelo Brique
Num alto astral
Porto Alegre me faz
Tão Sentimental
Porto Alegre me dói
Não diga a ninguém
Porto Alegre me tem
Não leve a mal
A saudade é demais
É lá que eu vivo em paz
Quem dera eu pudesse
Ligar o rádio e ouvir
Uma nova canção
Do Kleiton e Kledir
Andar pelos bares
Nas noites de abril
Roubar de repente
Um beijo fadio
Porto Alegre me faz
Tão Sentimental
Porto Alegre me dói
Não diga a ninguém
Porto Alegre me tem
Não leve a mal
A saudade é demais
É lá que eu vivo em paz
Porto Alegre me dói
Não diga a ninguém
Porto Alegre me tem
Não leve a mal
A saudade é demais
É lá que eu vivo em paz
Porto Alegre é demais!
9.11.09
Les cascades d'Iguaçu
El riu Iguaçú neix a les montanyes dels Estats de Paranà i Santa Catarina i serpenteja en direcció oest a través de 600 quilòmetres, en els quals recull vàries dotzenes d'afluents. Més endavant s'amplia de forma majestuosa i rodeja la selva tropical, abans de caure en forma de múltiples cascades escalonades, conegudes com les Cascades d'Iguaçú: 275 cascades que ocupen una zona de més de 3 quilòmetres d'ample i 80 metres d'alçada. Per tant, més amples que les cascades de Victòria, més altes que les del Niàgara i, Lonely Planet dixit, més boniques que totes dues.
Però com diu la dita, una imatge val més que cent paraules!
.
PD 1: S'ha de dir que durant la nostra visita el cabal del riu Iguaçú estava 6 vegades per sobre del seu nivell normal.
7.11.09
Imatges de Buenos Aires
Els portenys són uns personatges simpàtics...
...marxosos...
...(amb excepcions, clar)...
...i molt enginyosos
Vàrem veure moltes coses, com la famosa Casa Rosada...
... el mercat de San Telmo...
...el barri de la Boca...
...el Rio de la "Plata"...
...cementiris entendridors...
...la Calle Florida...
...les avingudes de 18 carrils (avenida 9 de julio)...
...i la plaça del Congreso.
És una ciutat de contrastos. Combina barris de barraques...
...amb shoppings de luxe.
De menjar no en va faltar...
...i vam poder assistir a un autèntic tango...
...amb l'Evo Morales d'estrella convidada!
Buenos Aires és una caixa de sorpreses...
...plena de curiositats...
...i serveis de tot tipus
En definitiva, la capital d'Argentina és una ciutat que enamora...
...i us en recomanem molt la visita!
21.9.09
La Diada farroupilha
Dèiem a l'anterior post que Brasil no ha viscut mai cap Revolució. Doncs bé, no és del tot cert, ja que com a quasi tot arreu aquí hi ha hagut alguna -tímida- revolució liberal. Ara bé, el que pocs saben és que també hi han hagut guerres de secessió i, d'aquestes, el majors protagonistes n'han estat els "gauchos" de Rio Grande do Sul. Precisament ahir dia 20 de setembre celebraven la Diada "Farroupilha". I el que ens ha sorprès més és que, com nosaltres els catalans a l'11 de setembre, es commemora la derrota d'una guerra que buscava la secessió de l'Imperi del Brasil (des del 1836 fins el 1845, Rio Grande va ser una República independent de la resta del país).
Profunditzarem més sobre la identitat gaucha en propers posts. De moment però, us podem confirmar que la gran majoria de persones que hem conegut són defensors acèrrims d'aquesta identitat, n'estan molt orgullosos. El sentiment de pertinença a aquest territori és molt fort, quasi tant com el sentiment que els separa de la resta del Brasil (sovint es diu que Brasil camina cap a una banda i Rio Grande do Sul cap a una altra). A tall d'anècdota, si a un gaucho li preguntes per la samba o el carnaval de Rio és com si a un català li demanes per anar a veure sevillanes o assistir a la setmana santa a Andalusia... Si els preguntes què en pensen de l'elogiada candidatura de Rio per ser la seu dels jocs olímpics del 2016, molts et respondran que prefereixen que guanyi qualsevol altra ciutat del món abans que haver de pagar ells per totes les despeses.
Tornem amb la crònica de la celebració de la Diada Farroupilha. Atès que aquest any ens havíem quedat sense 11 de setembre, vam decidir participar activament d'aquesta festa. Per això, vam anar al Campament Farroupilha a Porto Alegre on, des de fa un mes, gauchos vinguts de tot l'Estat acampen, preparen "churrascos" i recuperen tradicions. Així doncs, des de la capital mundial de la democràcia participativa, vam tenir l'oportunitat d'observar desfilades, assistir a curses de cavalls, tastar "chimarrao" i provar unes magnífiques "costelas". Va ser un esdeveniment d'allò més festiu i això ens fa pensar que, vista la controvèrsia d'enguany i el poc entusiasme amb què una part dels catalans viuen la nostra Diada, potser nosaltres també en podríem adoptar algunes idees... Què us semblaria una Diada acampats a Barcelona, menjant pà amb tomàquet i butifarra, tot bebent un bon cremat i acompanyat d'un bon referèndum?
Profunditzarem més sobre la identitat gaucha en propers posts. De moment però, us podem confirmar que la gran majoria de persones que hem conegut són defensors acèrrims d'aquesta identitat, n'estan molt orgullosos. El sentiment de pertinença a aquest territori és molt fort, quasi tant com el sentiment que els separa de la resta del Brasil (sovint es diu que Brasil camina cap a una banda i Rio Grande do Sul cap a una altra). A tall d'anècdota, si a un gaucho li preguntes per la samba o el carnaval de Rio és com si a un català li demanes per anar a veure sevillanes o assistir a la setmana santa a Andalusia... Si els preguntes què en pensen de l'elogiada candidatura de Rio per ser la seu dels jocs olímpics del 2016, molts et respondran que prefereixen que guanyi qualsevol altra ciutat del món abans que haver de pagar ells per totes les despeses.
Tornem amb la crònica de la celebració de la Diada Farroupilha. Atès que aquest any ens havíem quedat sense 11 de setembre, vam decidir participar activament d'aquesta festa. Per això, vam anar al Campament Farroupilha a Porto Alegre on, des de fa un mes, gauchos vinguts de tot l'Estat acampen, preparen "churrascos" i recuperen tradicions. Així doncs, des de la capital mundial de la democràcia participativa, vam tenir l'oportunitat d'observar desfilades, assistir a curses de cavalls, tastar "chimarrao" i provar unes magnífiques "costelas". Va ser un esdeveniment d'allò més festiu i això ens fa pensar que, vista la controvèrsia d'enguany i el poc entusiasme amb què una part dels catalans viuen la nostra Diada, potser nosaltres també en podríem adoptar algunes idees... Què us semblaria una Diada acampats a Barcelona, menjant pà amb tomàquet i butifarra, tot bebent un bon cremat i acompanyat d'un bon referèndum?
7.9.09
Preferentment independència
Avui, dia 7 de setembre, és el dia de la independència al Brasil. A grans trets, la història és la següent: quan Napoleó va conquerir Portugal, la cort portuguesa es va refugiar al Brasil. Un cop Napoleó va desaparèixer del mapa, el rei Dom Joao VI va decidir quedar-s'hi i traslladar la capital des de Lisboa a Rio de Janeiro, formant així el Regne Unit de Portugal i Brasil. Al morir Dom Joao, les corts portugueses van exigir al seu fill, Dom Pedro, retornar l'estatut colonial al Brasil. Ell s'hi va negar rotundament. Quan les tropes portugueses van exigir-li retornar a Portugal i sotmetre's a les Corts Portugueses, Dom Pedro, envalentit per l'onada independentista de la resta de Sud-Amèrica, va clamar: "Independència o mort!" i -segons alguns diuen- va afegir: "preferentment independència". I bé, aquesta és l'heroïcitat que avui es celebra amb desfilades militars i un magnífic dia de festa.
(Brasil, a diferència de la resta de països sud-americans, va independitzar-se de la colònia sense haver de lamentar morts ni pràcticament cap episodi de violència. Tampoc, a diferència dels països veïns, ha viscut mai cap revolució).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
