Adéu Austràlia: l'inici d'un nou viatge.

Us escrivim aquest post ja des de casa. El viatge ha estat extraordinari. Esperem que amb aquest blog us hàgim pogut transmetre una part de la nostra experiència. De totes maneres, el que més ens agradaria és que us animés a fer una visita a aquestes contrades. Comproveu-ho amb els vostres propis ulls, perquè hi han imatges, sensacions, vivències que no es poden expressar en paraules.

Com deia un conegut nostre: compteu el vostre viatge en cares, no en milles.

Fins ben aviat!

La gastronomia autraliana

La gran varietat de menjars que pots trobar a Austràlia, reflecteix la diversitat i multiculturalitat del país.

Tot i això, a diferència dels països mediterranis, el país no pot presumir de tenir una cultura gastronòmica sana. En part, això s'explica pel fet que els primers colonitzadors europeus eren britànics, de manera que la gastronomia del país està fortament influenciada per la seva cuina: abundància de pastissos, carns i salses. Les barbacoes han conformat bona part de la nostra dieta!

Cal destacar un dels aliments nacionals del pais, la Vegemite: si t’atreveixes a olorar-ho, no podràs provar-ho. Ara bé, si no goses olorar-ho (com en Pau), et pot arribar a agradar i tot! És una espècie de pasta per untar, normalment sobre torrades, de color marró fosc, amb gust salat i amarg, elaborat amb extracte de llevadura. Tot un símbol aussie!

S'ha de dir però, que hem pogut gaudir dels sabors -particulars- d'algunes de les carns autòctones del país. Probablement no en menjarem enlloc més del món!

- El cocodril, no és ni carn ni peix. Té una textura consistent, i un color claret. La podríem equiperar al pollastre. És de les carns més apreciades, i per tant, de les més cares de tot el continent.

- Tampoc ens vam deixar perdre el cangur, l'emblema australià per excel·lència. Realment és freqüent menjar-ne. A la majoria de carnisseries en pots trobar, inclòs és més barat que la vedella! Una carn tendra i gustosíssima.

- Per si no fos prou, també vam poder degustar el camell i el búfal. No hi ha massa res a dir del pobre camell. A diferència del búfal i les carns ja esmentades, el camell és estallós i poc gustós. Potser això explica el fet que Austràlia sigui el pais amb més camells de tot el món (més de 50.000!). Com diria l'Obèlix, no és bó ni per menjar!

(Dos dromedaris al centre de l'Outback).

Uluru (Ayers Rock)

D'aquesta meravella se'n diu Uluru.

Pot ser que a algun de vosaltres, el nom us confongui. De fet, el primer occidental que hi va arribar ho va batejar amb el seu nom (Ayers Rock), però avui en dia se n'ha recuperat la denominació aborígen.

L'Uluru, no és una muntanya qualsevol. És un monòlit, ja que està format per una sola roca. És el segon mes gran del món i mesura 3'6 km de diàmetre i 348 metres d'alçada. Si això no us sembla prou, es calcula que dues terceres parts de la roca es troben sota terra.

Veure-la de lluny impressiona. És lògic, surt del no res. Veure-la de prop és una experiència difícil d'oblidar, diferent a res que hagis vist. Si utilitzes la imaginació, fa pensar en recórrer un paisatge lunar.

No és clar com va sorgir aquesta roca. Hi ha qui diu que és un meteorit. Ara bé, la teoria més acceptada, considera que és fruit de la pressió entre les plaques continentals asiàtica i australiana. En primer lloc hi havia una serralada tan alta com l'Himalaia, plena de glaceres. Acabada l'era glaciar, el gel es va desfer i es va crear un gran mar que ocupava tot el centre d'Austràlia i que avui es troba soterrat (per això el Red Centre està cobert d'arbres i arbustos. Aquests obtenen l'aigua a traves d'arrels que poden arribar fins als 50 metres de profunditat). A continuació va venir la pressió de les plaques: fruit de la calor, de la sorra del mar en van sorgir masses tan compactes que van esdevenir monòlits. Entre elles, l'Uluru i les montanyes de Kata Tjuta.


El color de l'Uluru varia en funció de la llum del dia: gris, vermell, taronja, daurat, lila,... Les postes i sortides de sol són increïbles. El seu color vermellós es deu al seu alt contingut de ferro i a la corresponent oxidació. A més, aquest element la fa extremament atractiva als llamps.

Per sobre de tot, l'Uluru és una muntanya sagrada. Des de fa desenes de milers d'anys els aborígens de la regió l'adoren. En especial els Anangu, els antics habitants i avui propietaris de la terra a on es troba. Actualment però, s'han vist obligats a cedir el territori a la Junta de Parcs Nacionals d'Austràlia. Això els permet millorar la seva situació econòmica i fer front a tots els desequilibris naturals causats per anys de deixadesa i erosió de la regió.

Molts turistes pretenen escalar l'Uluru. Els Anangu ho desaconsellen, per moltes raons. En primer lloc, perquè consideren el camí de gran significació religiosa (en certa manera, és com si els turistes ens escalessin les nostres catedrals). En segon lloc, perquè és molt perillós: en els últims 20 anys han mort 34 persones. A més, tenen por de denúncies i accions legals per part de les possibles víctimes (a Austràlia, el sistema legal permet virgueries com les dels EEUU).

L'Uluru ha estat la destinació final del nostre viatge, que acabava al cor d'Austràlia. Potser per això, ha estat la més impressionant. A partir d'ara tot seran tornades i comiats.

Els atzars de l'Outback

Ara fa una setmana, vam tenir un accident. Érem al bell mig de l'Outback i pràcticament tots els passatgers del nostre autobús estàvem dormint. De sobte, el conductor va començar a cridar: fuck, Fuck, FUCK! Ens va donar temps de veure com una família de cavalls travessava la carretera. Creuaven per totes les bandes, no hi havia opció. Vam xocar.

Vam obrir els ulls. El motor s'havia parat. El conductor va preguntar si tothom estava bé. "Res, a part del sobressalt". Com va poder, va treure les cames encallades en les restes de la carrossa.

El cavall jeia a la carretera. Va tardar uns 30 segons en morir. Al seu costat, un mascle i dos poltres. Ella n'era la mare.

Ens va sorprendre la reacció de la seva família. No comprenien la situació, no la volien acceptar. Enlloc de fugir, es van mantenir amb la mare. Després, al veure que no es reanimava, van enfurismar-se. El pare renillava. Van començar a donar voltes entorn nostre. El seu to era desafiant.

No sabíem a on posar-nos, no sabíem a on mirar.

Al cap d'uns minuts, el seu galop es va alentir. Van tornar al costat de la mare i allà es van quedar fins que vam marxar.

(Es calcula que a Austràlia hi han uns 5.000 cavalls salvatges).

Catalans, ja som aquí!

Un dia com aquest no ens el podíem perdre: molt bona Diada a tots i totes!

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la

en senyal de germandat!

Au, germans, al vent desfem-la

en senyal de llibertat.

Que volei! Contemplem-la

en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,

nostre cor t'és ben fidel:

volaràs com au galana

pel damunt del nostre anhel:

per mirar-te sobirana

alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,

et durem, i tu ens duràs:

voleiant al grat de l'aire,

el camí assenyalaràs.

Dóna veu al teu cantaire,

llum als ulls i força al braç.

Els aborigens (II)

Quan els europeus van arribar a Australia, es calcula que hi vivien un milio d’aborigens. Amb la seva arribada, la raça blanca va introduir nombroses malaties desconegudes que van delmar progressivament la seva poblacio fins a 200.000 persones, un 1% de la poblacio del pais.

Des de l’arribada dels europeus, els aborigens han patit segles d’opressio i maltractaments. En llibres de text de fa 40 anys sobre la vida animal a Australia, entre cangurs i cocodrils, es feia mencio de la raça aborigen. De tant en tant, se´n feien caceres. Fins als setantes, les lleis amparaven el rapte dels seus fills per tal d’educar-los en missions cristianes. Quan aquests nens tornaven a casa, ja havien oblidat la seva llengua, tradicions i histories. Avui se'ls anomena la Stolen Generation. Com a conseqüencia, moltes comunitats aborigens van quedar profundament desestructurades.

Per sort, els temps canvien. A partir dels anys norantes, despres d’anys d’exilis i deportacions, nombroses comunitats han pogut tornar a viure a les seves terres ancestrals. Aquestes els hi han estat retornades, al ser les mateixes a on havien conviscut durant desenes de milers d’anys. En aquestes reserves hi poden aplicar les seves propies lleis, i en ocasions, les formes de justicia tradicionals (que sovint es mostren molt mes eficients que la justicia occidental).

No obstant, avui en dia la situacio dels aborigens es encara dificil. La imatge que es despren quan els veus es que la majoria no treballen i es passen el dia pels carrers. Tanmateix, aixo es deu a que els aborigens que ens son visibles viuen a les ciutats, i com en el cas d’Alice Springs, bona part d’ells hi son perque han estat rebutjats de les seves comunitats.

Les enormes diferencies entre les nostres cultures fan que persisteixi una barrera molt dificil de trencar. A les comunitats aborigens, la tradicio ha estat de sempre compartir-ho tot. Per ells, el treball sempre s’ha limitat a la recerca dels aliments indispensables per a sobreviure, sense espai per a mes necessitats. Aquesta percepcio fa que molts continuïn vivint en la pobresa i en la mes extrema austeritat, fenomen incomprensible per a la mentalitat occidental.

En termes mitjans, a Australia, un aborigen rep el doble d’ajuda que una persona d’una altra raça. Els governs de diferents colors, amb mes o menys compromis, intenten ajudar-los a superar aquests temps dificils. La poblacio aborigen torna a creixer i ara es calcula que compta amb unes 400.000 persones. Cada cop es posa mes emfasi en la mescla de blancs i aborigens per tal d’evitar la segregacio.

Una de les sortides mes populars ha estat la pintura tradicional. Molts aborigens han trobat refugi en el mon de l’art, molt valorat als mercats. Altres han buscat ocupacio com a guardes forestals o en l'exercit. A poc a poc, sembla que la seva situacio millora.

Els aborigens (I)

Com tots sabeu, a Australia, s'utilitza el generic terme d'aborigens, per descriure la poblacio nativa del pais. Es calcula que els aborigens van arribar al continent Australia ara fa uns 65.000 anys. El cert, es que no estem parlant d'una cultura qualsevol, sino de la mes antiga civilitzacio que es conserva al nostre mon.

Hem de veure els aborigens, no com una cultura unica, sino com un poble dividit en diferents paisos (Australia es més gran que Europa!). A dins de cada pais, conviuen diferents tribus o comunitats. Quan els blancs van arribar al segle XVIII, a Australia es parlaven 250 llengues i 700 dialectes. En cap d’elles s’utilitzava l’escriptura, pero el grau de desenvolupament de les diferents comunitats podia ser molt diferent: nomades, agricultors, canibals, comerciants,... Tot i aixo, en tots els col·lectius es presentaven certs elements vertebradors: l’adoracio als avantpassats i la creença en la Rainbow Snake (un dels deus creador del planeta) o en el mon del Dreaming.

El Dreaming es la traduccio anglesa que s'ha donat al que els aborigens entenen per mon real, diferent del que vivim en la nostra vida terrenal. Aquest mon es el dels creadors del planeta i el deus seus poderosos avantpassats. Una persona amb suficient sabiduria es possible que tingui connexio amb aquest mon durant la seva vida terrenal. De fet, els primers contactes amb l’alcohol, els van fer pensar que aquesta substancia els connectava directament amb el mon del Dreaming. Per aixo, en absencia d’educacio preventiva sobre les drogues, aquestes han fet autentics estralls.

La cultura aborigen es suporta fonamentalment en la transmissio d´histories de tradicio oral. Aquestes histories contenen els millors consells de caça, pautes de bon comportament, histories dels seus avantpassats, mites sobre la creacio,... L‘autoritat i la saviesa d’una persona es mesura en el nombre d’histories que coneix. Aquest coneixement no es cosa facil, ja que es fruit d’un lent proces d’aprenentatge, basat en el merit a coneixer les histories. Aquest sistema ha fet de la cultura aborigen una materia molt complexa i tancada, cosa que, en temps dificils, no ha ajudat a la seva preservacio. En els nostres temps, han mort totes les persones que tenien ple coneixement, perdent-se un patrimoni cultural incalculable.

Perque us en feu una idea, als blancs nomes se´ns explica el nivell mes basic de les seves histories, el mateix que els aborigens expliquen als seus infants i que correspon als no iniciats en les seves tradicions i rituals. Aixo ha fet que durant molts anys, els blancs creguessin que la cultura aborigen era molt simple, quan de fet no es aixi. En realitat, cada historia te 4 o 5 nivells de complexitat, que es van aprenent gradualment. Actualment, nombrosos experts pagarien fortunes per tenir-hi acces. No obstant, a dia d’avui, cap aborigen hi ha cedit. Aixo es una excel·lent mostra de la tenacitat i del respecte que encara mostren per la seva cultura.

Alice Springs

Us escrivim aquest post des d'Alice Springs, una ciutat de 27.000 habitants situada en el centre geografic d'Australia, en el bell mig de l'Outback. En aquesta ciutat hi ha plogut 3 dies des de gener i fa 8 anys que el riu no corre. No obstant, la festa mes famosa que tenen es la cursa de vaixells. I us preguntareu, com la fan? Com que no hi plou mai, es fa sobre la sorra. Logicament, en l'estrany suposit que el riu corri, la cursa es suspen.

Ara be, Alice Springs tambe es famos per moltes altres coses. Esta a 500 km de l'Uluru i aixo la fa un centre turistic de gran importancia. Molts turistes hi passen la nit cami cap a l'Uluru. Tambe es la ciutat que es troba mes lluny del mar de tot Australia i en certa manera la mes aillada. Tenen un servei molt curios, el Flying Doctor Royal Service. Es a dir, un cos de metges-pilots que presten els seus serveis a les arees mes remotes, fins a un radi de 600 km de distancia! Una altra dada que us sorprendra: es la ciutat amb mes assassinats per capita del mon (rieu-vos-en de les faveles de Rio!). Amb el que portem d'any, ja han mort 34 persones apunyalades al carrer.

En el viatge fins aqui hem apres moltes coses sobre la poblacio aborigen. L'Estat a on ens trobem, el Northern Territory, ocupa el centre del pais des de Darwin (al nord) fins al red centre (Alice Springs). Aqui hi viuen 200.000, el 30% de les quals pertanyen a comunitats aborigens. A Alice Springs, representen el 23% de la poblacio. En aquesta ciutat hi van a parar les persones rebutjades per les comunitats dels voltants: per problemes amb l'alcohol, drogues, maltractaments, etc. Sovint es barallen entre ells i aixo explica els alts indexs de violencia.

Cocodrils

Us presentem els cocodrils, els animals mes temibles de tot el continent australia (amb el permis dels taurons, les aranyes, les serps, els gossos salvatges, els dingos...). Son uns animals extraordinaris, quasi perfectes, un exit de l'evolucio genetica. Per posar un exemple, son de les poques especies que han sobreviscut a l'epoca dels dinosaures.

De cocodrils se'n poden trobar en diversos racons del mon. No obstant, a Australia en tenen algunes de les poblacions mes rellevants. Concretament, en aquest pais se'n troben dues especies, els freshies i els salties. Totes dues especies van estar a punt de desapareixer durant la decada dels seixantes, quan a Europa i als EEUU es va posar de moda el vestit de pells de cocodril. No obstant, a finals dels 70's se'n va prohibir la seva cacera i des d'aleshores, els cocodrils han demostrat una recuperacio sorprenent, amb importants poblacions a la costa est i al nord d'Australia.

De freshies nomes se'n troben a aquest pais. Com indica el seu nom, son cocodrils d'aigua dolca, poc preparats per viure en aigua salada. No son gaire grans (la majoria no passen del metre i mig) i no son animals especialment agressius, a no ser que els trepitgis, els vulguis abracar o petonejar-los. Els salties, en canvi, son l'especie de cocodrils que tots tenim al cap. Poden viure tan en aigua dolca com salada (si, tambe enmig del mar!) La seva llargada pot arribar fins a 7 metres i no dubten en endrapar tot el que fagi una grandaria menor. No son animals rapids, pero tenen una arma millor: la seva capacitat de sorpresa.

Aquestes monades registren xifres espectaculars i encara desperten molts enigmes. Tot i ser tan lents, alguns especimens han recorregut fins a 350 km. Els seus ous han de ser mantiguts a una temperatura de 32'5 graus per tal que les cries siguin mascles, en cas contrari en sortira una femella. Poden estar mesos sense menjar (alguns hi han estat un any!), ja que a diferencia de nosaltres, no necessiten menjar per mantenir la temperatura del seu cos (d'aixo se'n diu sang freda!). El que mengen, pura i simplement, els serveix per fer-se mes grans.

Es calcula que els cocodrils poden viure uns 125 anys. El mes espectacular pero, es que la seva edat no es percep en el seu aspecte fisic. En altres paraules, no es fan vells. Per tant, es forca complicat saber l'edat d'un cocodril: primer l'has de matar (no es cosa facil), despres obrir-lo, treure'n'hi un os i comencar a comptar anelles. Ara be, com us podeu imaginar, si el cocodril es gaire gros les ultimes anelles son practicament imperceptibles! Tot aixo ha provocat que alguns cientifics hagin especulat sobre l'immortalitat del cocodrils... i si de la seva investigacio se'n podrien derivar efectes per l'especie humana.

Kakadu

Hem volat cap al centre d'Australia. Estem enmig d'una ruta que ens conduira des de l'extrem nord, a Darwin, fins al cor del continent, la montanya magica de l'Uluru. La primera parada ha estat el Parc Nacional de Litchfield i el Parc Nacional del Kakadu.

A Litchfield, vam anar al Mary River, el riu amb mes concentracio de cocodrils del mon. Aquests son uns animals extraordinaris i es mereixen un post a part. A tall d'exemple, la seva especie es d'una perfeccio que els fa un dels animals mes antics que queden al planeta. Alla al Mary River se'n veien a grapats. Sense exagerar, te'n trobaves un cada 50 metres.

El Kakadu es un territori que abarca aproximadament la mateixa superficie que Dinamarca i que es propietat dels seus aborigens. Aquests, es calcula que van arribar a aquest territori fa uns 50.000 anys (segons els ultims estudis). Aquest Parc Nacional, es Patrimoni Mundial de la Humanitat per dues raons: la increible diversitat biologica i la rellevancia historica i cultural. Es un dels paratges mes importants del mon en quant a ocells migratoris i te una varietat de reptils espectacular (a la Laia, li va anar de dos dits que no trepitja descalca una brown snake, la mossegada de la qual et mata en menys de 12 hores). A mes, els paisatges son terriblement encantadors, amb algunes de les millors vistes que es poden arribar a veure. Aqui podeu veure les fotos de les Jim Jim Falls, unes cascades de 225 metres d'altura. Malhauradament, quan hi vam anar quasi no hi havia aigua, perque estem en plena estacio seca (aqui nomes tenen dues estacions, 4 mesos de pluja continua i 8 sense veure una gota), pero a la foto de dalt us la mostrem en plena activitat.

Us heu d'imaginar el Kakadu com una sabana tropical, amb el 50% de la vegetacio cremada. En part, aixo es deu a que aquesta zona registra el major nombre de tempestes electriques del mon. No obstant, els incendis son molt corrents a tot Australia i la vegetacio hi esta totalment adaptada. Des de sempre, el aborigens han provocat incendis controlats, per tal que els animals tinguin escapatoria i aixi s'evitin mals majors.

D'altra banda, com deiem, el Patrimoni Cultural del Kakadu es unic. Conte la major concentracio de pintures prehistoriques del mon, contades a milers. En totes elles s'expliquen histories aborigens, la seva principal font de coneixement. La cultura aborigen es dramaticament diferent a la nostra. La saviesa i el benestar de les persones es mesura en funcio del coneixement de les seves histories. Aquest tema tambe es mereixera un post a part, que us escriurem quan puguem :)

Byron Bay & Surfers Paradise

Desafiant els deus de la pluja, en Pau i la Laia s'han aventurat a anar a Surfers Paradise i Byron Bay. Malhauradament, els deus no han respost les seves pregaries i la sortida els ha quedat passada per aigua. La frase de la setmana era: "com ha de ser aixo amb bon temps!".


Durant aquest dies tambe vam estar amb uns catalans, que feien la nostra ruta en sentit contrari. Es divertit trobar-se amb gent del pais. Sempre hi xerres una estona i intercanvies experiencies. Viatjant i estant en contacte constant amb gent d'altres paisos, acabes descobrint quantes coses tenim en comu entre nosaltres!

Fauna australiana III

Continuant amb el que deiem al post anterior, aqui tenim uns exemplars d'homo sapiens australianis, concretament de sexe femeni. Les femelles, es distingeixen per ser simpatiques i molt presumides. Estan molt interessades en lluir el seu cos i segueixen una moda lleugereta. Els mascles, van de surfistes o aparenten ser-ho. Son alts com un Sant Pau, pero el que mes els distingeix es una set extraordinaria, insaciable. En estat d'embriaguesa es descalsen, salten i donen cops de cul a les seves compatriotes. Son molt territorials: no els hi donguis un cop de colze a la discoteca o ets home mort, "dude".

A Australia l'alcohol es un problema. Com en el cas de les besties, el govern ha empres mesures. Esta prohibit servir alcohol a algu que estigui begut sota multes de fins a 6000$ (4000e) pel cambrer i de 15000$ per l'establiment.

Fauna australiana II

Com us hem explicat, a Australia hi han molts animalons. Tot i que en un primer moment, al foraster li poden fer molta gracia, no sap pas que li espera. La fauna australiana amaga moltes besties pesades, enganxoses i desagradables. A continuacio us en fem una seleccio.

D'aquesta especie de mallerenga trempada se'n diu Turkey. Tal com diu el nom, ja se'n podria anar cap a Turquia. Com podeu percebre de les nostres paraules, es un personatge entrenyable. Si el voleu veure, aneu a qualsevol area de picnic a l'aire lliure i treieu un comestible. No perdeu la paciencia, al cap de pocs segons, notareu les seves plomes entre les cames...

Aixo es un possum. A primer cop d'ull es una monada. Al segon, descobreixes que es com un esquirol amb cara de porc. O com una rata amb la cua llarga i peluda. Si es fosc i comets la temeritat de menjar macarrons a l'aire lliure, et trobaras la seva grapa al plat abans que te n'adonis.

Aquesta medussa de colors tan vius mesura entre 1 i 2 cm de llargada. Per tant, es imperceptible pel foraster que vol refrescar-se la panxa. La podeu trobar frequentment a les platges quan baixa la marea. La picada pot ser mortal i per culpa seva no ens podem banyar a moltes platges. La seva poblacio augmenta, degut a la progressiva davallada dels seus depredadors, els peixos.


En resum, molts dels problemes ocasionats per les besties mencionades, tenen la seva arrel en l'accio humana. Els humans els alimenten o n'eliminen els seus depredadors i com a consequencia la seva poblacio es multiplica i depen de la presencia humana. Recordeu, no alimenteu els animals!

I'm singing in the rain

Feia 3 mesos que no plovia per les terres de Queensland, immerses en una terrible sequera. Ara, fa una setmana que no para, vivim un autentic ciclo tropical. Mai mes ben dit, estem atrapats per la pluja.

Per aixo, la nostra activitat s'ha vist ben limitada. Ha estat com unes vacances dins de les vacances. Un parentesi.

Aprofitarem per fer alguns posts sobre curiositats del viatge.

Fraser Island

Acabem d'arribar d'una excursio de 3 dies a Fraser Island, encara ens n'estem treient la sorra! Es una illa formada a partir de la sorra que prove de les platges de la costa est australiana. Diuen que n'hi ha mes que al Sahara!

L'excursio ha consistit en compartir entre 10 persones un Toyota Land Cruiser, conduir entre les dunes i acampar a la platja, tota una aventura! (cada dos per tres o be discutiem cap a on anar o be se'ns encallava el cotxe a les dunes).

Nogensmenys, hem pogut veure balenes, un TAURO/dofi (d'acord, nomes vam veure una aleta...), llacs idilics, dunes del color de l'Arc de Santmarti i sobretot, sobretot, la tira de Dingos (els gossos salvatges australians). Son bastant perillosos i de tant en tant es mengen algun sapastre. Sort en vam tenir d'en Pau -i no de la Laia- que quan s'acostaven a les tendes s'encaputxava i els plantava cara amb una pala.

Cap a Hervey Bay amb una parella d'holandesos

Us recordeu d'un tal Van Gaal? Aquest post no el vol homenatjar sino que vol reflectir el fet que hem compartit uns dies de viatge amb una parella d'holandesos, en Rob i la Christel. Vam llogar un cotxe des de les Whitsunday Islands, fins arribar-nos a Hervey Bay, el port de Fraser Island, l'illa de sorra mes gran del mon. El viatge ha estat molt be, tot i algun xoc de mentalitats.

Ja us ho podeu imaginar, uns planejant i cronometrant fins a l'ultim detall cada minut del viatge i els altres gaudint-lo, fent tard i perdent coses.

A part d'aixo, hem passat uns dies memorables a on hem tingut la sort de topar-nos amb els timids ornitorrincs i koales i hem visitat la ciutat del cacador de cocodrils, Noosa, una vila rodejada de platges i parcs naturals.

A mes, la Laia ha descobert la seva vocacio: el surf (vam fer la nostra primera llico!). Pel que fa en Pau, no podem dir el mateix, va fer el paperina amb la taula i per oblidar les penes va acabar la nit cantant "Hey Jude" al Karaoke...

El temperament australia

Mr Steve (el senyor amb cara de rap) ha estat el capita del nostre veler, el Prima. L'Andy, el seu fidel ajudant, es el seu mariner i chef. Aquesta excursio probablement haura estat una de les millors de tot el viatge. A mes, conviure amb ells ens ha servit per coneixer una mica mes el particular temperament australia. Aqui va una anecdota.

Dimarts va ser un dia inolvidable: vam fer snorkling enmig de la barrera de corall i vam anar a la platja mes espectacular que hem vist en les nostres vides, Whitehaven Beach (la del post anterior). No obstant, hi havia un detall que trobavem a faltar... en dos dies encara no haviem desplegat la vela!

Per aixo, al vespre, a la Laia se li va acudir fer una pregunta intencionada a aquesta estranya parella: when will be really sailing? (quan navegarem amb vela?). Automaticament, l'Steve i l'Andy, fins aleshores ben simpatics, van canviar l'expressio de la seva cara. Paren el motor i diuen: "Mira, noieta. Vols navegar a vela de veritat? Doncs ara sabras el que es navegar, pero no apartis l'ull de la vela!". Nomes amb la petita vela davantera desplegada, sense avancar ni un milimetre, vam passar-nos fins fer-se de nit derivant cap a la platja...

La Laia no sabia quina cara posar. En Pau, observava com els altres passatgers comencaven a parlar de la pel.licula "Open sea", basada en una historia real. En ella s'explica la desaparicio d'uns turistes que van llogar un veler a Australia, van passar la nit a mar obert i se'ls van acabar menjant els taurons. Aquella gent que semblava tan amable, comencaven a semblar una parella de bandits.

Per sort, com cada nit, vam acabar bebent cerveses, jugant a cartes, fent-la petar. L'endema vam navegar un quart d'hora amb vela i vam acabar sortint tots junts pels pubs del port de les Whitsundays.

Whitsunday Islands

Un veler de 14 metres amb 11 tripulants,

un arxipelag de 74 illes verges enmig de la barrera de corall,

platges de sorra blanca amb vistes a balenes i visites de dofins...

... d'aquest paradis se'n diu les Whitsunday Islands.

Magnetic Island & la Great Barrier Reef

Foto des de l'Illa Magnetica... El Capita Cook la va batejar aixi, perque en aquesta illa se li va espatllar la brujola. Una gran illa verge, parc nacional, amb platges aillades i la reserva mes gran de koales del pais. Aqui teniu en Pau fent el Wallaby.

L'endema vam anar a submergir-nos a la Great Barrier Reef, la barrera de corall mes llarga del mon. Hi han poques paraules per descriure-ho. Es un espectacle de colors i d'especies marines. Tots dos hem arribat a la conclusio que es una de les coses mes boniques que es poden veure mai.

De ruta!

Comenka l'aventura! Hem empres el nostre viatge cap el nord d'Australia. En primer lloc recorrerem la costa est de la illa, de nord a sud. A continuacio, anirem mes al nord i al centre, a Darwin, a on ens espera una selva de la mida de Dinamarca. Per ultim, l'emblema d'Australia, l'Uluru (Ayers Rock)!

Avui hem arribat a Townsville, ens hi espera Magnetic Island i la Gran Barrera de Corall! Tot seguit navegarem per les Whitsunday Islands, llogarem un cotxe fins a Fraser Island (la illa de sorra mes gran del mon), visitarem Brisbane, Surfers Paradise (el Benidorm del surfistes), Byron Beach...

Mes fotos i noticies aviat!

Adeu

Ens n'anem de Sydney. Avui es el nostre ultim dia de classes i a partir de dema comencarem a voltar pel pais. Marxem amb un gran record d'aquesta ciutat i de la gent que hi hem conegut.

Per tant, avui ha estat dia de comiats. Els aussies ho saben alleugerir, emprant sempre un "see you later". Qui sap, veient que es tan facil arribar a l'altra punta del planeta seria estrany no tornar-se a veure, oi?

Fauna australiana

Ens arriben peticions per tal que mostrem una mica mes de l'estranya i unica fauna asutraliana. Mes que en cap altra part del mon, Australia compta amb animals que no es troben a cap altre lloc del planeta. La rao es troba en que aquest continent ha viscut aillat de la resta del mon des de fa desenes de milions d'anys...