El temperament australia

Mr Steve (el senyor amb cara de rap) ha estat el capita del nostre veler, el Prima. L'Andy, el seu fidel ajudant, es el seu mariner i chef. Aquesta excursio probablement haura estat una de les millors de tot el viatge. A mes, conviure amb ells ens ha servit per coneixer una mica mes el particular temperament australia. Aqui va una anecdota.

Dimarts va ser un dia inolvidable: vam fer snorkling enmig de la barrera de corall i vam anar a la platja mes espectacular que hem vist en les nostres vides, Whitehaven Beach (la del post anterior). No obstant, hi havia un detall que trobavem a faltar... en dos dies encara no haviem desplegat la vela!

Per aixo, al vespre, a la Laia se li va acudir fer una pregunta intencionada a aquesta estranya parella: when will be really sailing? (quan navegarem amb vela?). Automaticament, l'Steve i l'Andy, fins aleshores ben simpatics, van canviar l'expressio de la seva cara. Paren el motor i diuen: "Mira, noieta. Vols navegar a vela de veritat? Doncs ara sabras el que es navegar, pero no apartis l'ull de la vela!". Nomes amb la petita vela davantera desplegada, sense avancar ni un milimetre, vam passar-nos fins fer-se de nit derivant cap a la platja...

La Laia no sabia quina cara posar. En Pau, observava com els altres passatgers comencaven a parlar de la pel.licula "Open sea", basada en una historia real. En ella s'explica la desaparicio d'uns turistes que van llogar un veler a Australia, van passar la nit a mar obert i se'ls van acabar menjant els taurons. Aquella gent que semblava tan amable, comencaven a semblar una parella de bandits.

Per sort, com cada nit, vam acabar bebent cerveses, jugant a cartes, fent-la petar. L'endema vam navegar un quart d'hora amb vela i vam acabar sortint tots junts pels pubs del port de les Whitsundays.