Avui us escrivim des de Salvador, una ciutat preciosa i molt autèntica. Estem a un alberg molt brut i amb una fauna destacable, però amb unes vistes magnífiques al centre històric de la ciutat, el Pelourinho. Aquest barri rep el nom de la plaça on abans es torturava publicament els esclaus. Cal recordar que Salvador va ser la capital del Brasil durant tres segles i un dels grans ports del comerç d'esclaus vinguts de l'Àfrica. La població és majoritàriament negre i aquí, a diferència de Porto Alegre, cantem com unes "almejes".
El Pelourinho va ser declarat patrimoni mundial de la UNESCO i és un barri esplèndid, ple de música, edificis colonials, esglésies barroques i música, molta música. Molts bars fan concerts en directe i tot sovint s'escolten batucades i gent ballant la capoeira. Salvador és la capital d'aquesta dansa, així com d'altres gèneres musicals com la Bossa Nova. En resum, un bon paisatge amb una molt bona música de fons!
Tot i això, no tot són flors i violes. La pobresa és present en tots els racons que hem vist, sobretot en els llocs més turístics. En aquest sentit, el contrast amb Porto Alegre és total. Desenes de nens demanen pel carrer, alguns plorant (o això sembla), d'altres plens de brutícia i remenant escombraries... També ens han avisat que s'ha d'anar molt amb compte amb els carteristes i amb els barris on et poses. Per si de cas, deixem les carteres i els objectes de valor a l'alberg i així passegem sense preocupacions. This is Brasil!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada