Praia da Pipa i Canoa Quebrada

Després del viatge cultural a Olinda, vam decidir que tocava més platja. Ja ho veureu, n'haureu d'aguantar unes bones dosis!

Primer de tot us parlarem de Praia da Pipa (Rio Grande do Norte). Un poblet que -sense exagerar- conté algunes de les platges més espectaculars que hem vist mai. Es tracta d'un litoral molt proper a les dunes de sorra pròpies d'aquesta zona del Brasil a la qual ens estem endinsant. En certs aspectes ens ha recordat a la Costa Brava, ja que les platges estan rodejades de penya-segats i la costa és tota escarpada. Ara bé, afegiu-hi que les platges són molt més llargues, que bona part d'elles estan desèrtiques, que no hi ha gavines emprenyadores... i -el millor de tot- que et pots banyar entre dofins. Concretament hi ha una platja -Bahia de Golfinhos- a on es refugien una colònia de dofins que han perdut la por als humans i et pots fer una remullada a pocs metres de distància. Va ser fantàstic!

A Praia da Pipa a més vam poder gaudir de l'ambient de nit, un dels més animats del Nord del Brasil. Allà hi vam fer diverses coneixences, entre els quals un català, en Ferran. Ve molt de gust trobar catalans quan estàs de viatge (sempre, sempre, sempre te'n topes algun!), és l'excusa per poder parlar amb algú i compartir les experiències.

Després de Praia da Pipa ens vam dirigir cap a Canoa Quebrada, un trajecte d'unes 8 hores amb autobús amb escala a la capital de l'Estat, Natal. Fiant-nos dels horaris que ens van proporcionar a un punt d'informació turística, vam agafar l'últim bus (ônibus com en diuen aquí) des de Pipa. La sorpresa va ser arribar a Natal a les 11 de la nit i descobrir que no hi havien trajectes fins a les 5 de la matinada. L'estació d'autobusos de Natal no despertava massa confiança com per fer-hi nit, així que vam preguntar per alguna pousada econòmica i pròxima a l'estació. Ens van avisar que per un bon preu en podríem trobar alguna on seríem fàcilment assaltats (resulta que aquesta és una pràctica habitual entre les pousades de la zona), de manera que vam demanar al personal de l'estació si ens podien dur cap a un alberg segur. Aquí és on vam acabar, la magnífica pousada Arco Iris, que recorda un famós -i gens pudorós- local de Girona.

L'endemà, agraïts per no haver-nos empassat cap cuca i encara amb totes les nostres pertinences a sobre, finalment vam agafar el bus cap a Canoa Quebrada, un poblet d'aire més alternatiu. Canoa Quebrada és una antiga vila de pescadors, de la qual es van enamorar els hippies als anys 70s. Actualment, és un poblet de moda, amb molta marxa nocturna i un dels millors punts del Brasil per fer "kitesurf". Hem gaudit de dos dies de relax, aquesta vegada en una excelent pousada amb balcó, hamaca i vistes al mar :P

Per acabar la nostra estada a Canoa, vam llogar un buggy amb una parella d'italians una mica passarells. No obstant, tot va anar molt bé. Un buggy és un petit cotxe 4x4, descapotable i amb un motor molt potent que permet pujar dunes, creuar rieres i anar fins a 140 km/h per la platja. Vam fer una excursió fins a un cap anomenat "Punta Grossa", passant per la temible gruta coneguda com "La Garganta do Diablo" i per diversos poblets de pescadors. De nou vam poder comprovar la bellesa d'aquest litoral, conformat per llargues platges, penya segats de diferents alçades i tonalitats i immenses dunes de sorra. Això són vacances!