Els atzars de l'Outback

Ara fa una setmana, vam tenir un accident. Érem al bell mig de l'Outback i pràcticament tots els passatgers del nostre autobús estàvem dormint. De sobte, el conductor va començar a cridar: fuck, Fuck, FUCK! Ens va donar temps de veure com una família de cavalls travessava la carretera. Creuaven per totes les bandes, no hi havia opció. Vam xocar.

Vam obrir els ulls. El motor s'havia parat. El conductor va preguntar si tothom estava bé. "Res, a part del sobressalt". Com va poder, va treure les cames encallades en les restes de la carrossa.

El cavall jeia a la carretera. Va tardar uns 30 segons en morir. Al seu costat, un mascle i dos poltres. Ella n'era la mare.

Ens va sorprendre la reacció de la seva família. No comprenien la situació, no la volien acceptar. Enlloc de fugir, es van mantenir amb la mare. Després, al veure que no es reanimava, van enfurismar-se. El pare renillava. Van començar a donar voltes entorn nostre. El seu to era desafiant.

No sabíem a on posar-nos, no sabíem a on mirar.

Al cap d'uns minuts, el seu galop es va alentir. Van tornar al costat de la mare i allà es van quedar fins que vam marxar.

(Es calcula que a Austràlia hi han uns 5.000 cavalls salvatges).